Aprofitant que el 6 de gener passat va ser la festa dels mags d'Orient, aquí teniu un acudit que il·lustra la opulència del Primer Món i la marginació del Tercer, especialment Àfrica:
M'imagino que sabeu que un tortell és un pastís en forma d'anell que es reparteix entre els comensals, on hi sol haver una sorpresa, que permet a qui li toca coronar-se «rei», i també una fava que obliga a qui li toca a pagar tot el tortell.
Des de fa molts segles, als africans els hi toca la fava i, per tant, pagar el tortell de l'opulència dels estats rics. Els africans que han estat envaïts, esclavitzats, explotats, endeutats i desculturitzats.
Però si els humans apliquèssim tots els nostres coneixements, -tant els més coneguts com els més ocults-, en paliar el sofriment de les persones pobres, el planeta Terra viuria en l'abundor material i podria dedicar-se a estimular el progrés espiritual i a evolucionar.
Trens endarrerits.
Aquest dibuix que veureu a continuació està basat en una història real:
Són curioses contradiccions d'un servei de ferrocarril endarrerit.
Propaganda electoral.
Aquest altre dibuix en recorda de nou les dificultats que tenen les formacions polítiques noves o que tenen pocs recursos, tot i que puguin tenir millors programes i candidats més ètics, de competir amb les candidatures amb una situació prèvia més privilegiada:
Les eleccions solen ser una cursa en la qual els corredors que van guanyar l'anterior cop surten molt més endavant que els altres corredors. Això facilita la perpetuació de les victòries dels vells corredors.
30 anys de la mort d'Alexandre Deulofeu.
Aquest mes de desembre serà el 30è aniversari de la mort del filòsof de la història, polític, farmacèutic, químic, pagès experimental, poeta i persona polifacètica anomenat Alexandre Deulofeu Torres, que visqué entre el 1903 i el 1978.
Va ser ell una de les persones que va desenvolupar una interessant teoria cíclica de la història, juntament amb l'alemany Oswald Sprengler i l'anglès Arnold Toynbee. Però, a diferència d'aquests dos darrers, Deulofeu ho feu amb un pensament molt més compromès amb la pau al Món i amb la llibertat dels pobles vernacles.
Alexandre Deulofeu va començar estudiant la cultura grega clàssica, i va deduir que durant 1.700 anys aquesta cultura desenvolupava un cicle que comprenia tots els elements de l'activitat humana: filosofia, art, ciència, política, societat, etc. Després va observar que abans i després d'aquests 1.700 anys hi havia uns altres dos cicles de 1.700 anys amb etapes similars a l'estudiat anteriorment. En total, tres cicles de la cultura grega.
A continuació, va deduir que altres cultures: egípcia, índia, xinesa, peruana, mexicana, etc. també s'amotllaven a aquests tres cicles de 1.700 anys.
Posteriorment, va observar que els imperis continguts dins d'aquests cicles de civilització tenen una durada aproximada entre cinc i sis segles.
D'acord amb els seus càlculs, Deulofeu afirmà, just després de la Segona Guerra Mundial, que Alemanya, que havia resultat derrotada en la guerra, en deu anys es posaria al capdavant d'Europa. En canvi, els imperis francès i anglès, que havien resultat victoriosos en la mateixa, entrarien en decadència.
I digué més coses. Cap als anys cinquanta afirmà que al voltant de l'any 2000 la Unió Soviètica es desintegraria, alhora que les dues Alemanyes es reunificarien. Recordem de nou que Alexandre Deulofeu morí al desembre del 1978.
Segons Deulofeu, tota la seva teoria, publicada en la seva obra incomplerta, tenia només algun sentit si amb ella s'aconseguia la tan anhelada pau mundial, que es podia assolir si els humans coneixen aquests cicles. Això permetria convertir els avenços i retrocessos violents del pobles en pacífics.
També fou un gran defensor de les nacions vernacles del Món, reivindicant per Europa i per l'enter planeta la constitució d'una confederació mundial de pobles lliures. Alhora considerava que els pobles que passaven en la que ell anomenava etapa democràtica desenvolupaven el seu màxim nivell de creació filosòfica, artística i científica.
Com a homenatge a Alexandre Deulofeu en aquest aniversari de la seva mort, aquí tenim un dibuix pels que encara creuen que vivim en el millor dels móns:
Recordem, a més a més, que Deulofeu afirmà que el segon cicle de la cultura europea occidental va tenir el seu bressol en les primeres esglésies romàniques que, segons ell, aparegueren de les comarques de l'Empordà i el Rosselló.
Vagi aquí aquest homenatge a Alexandre Deulofeu, una de tantes persones que han lluitat per la pau i la felicitats humanes, però que ha estat injustament oblidada per la intal·lectualitat del seu país.
B. Esglaó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada