La Internet Galàctica.
«De cop, va passar allò. El dotze de desembre del 2012 d. C. a les dotze hores, dotze minuts, dotze segons coma dotze periòdic pur, quan els nostres satèl·lits van connectar el Internet terrestre amb l’espai, aquell va enllaçar amb la Internet Galàctica».
«De sobte, tots els usuaris d’Internet del nostre món van descobrir el Cercador Galàctic de l’Enciclopèdia Galàctica, amb tota la seva informació en tots els idiomes vius, morts i inventats del nostre planeta, mitjançant un Traductor Universal, que havia estat preparat amb cura temps abans».
«Van tenir al seu abast les solucions als problemes de l’energia, la salut, l’alimentació, les limitacions materials, així com la superació de les barreres de la consciència que empresonen els éssers vius des dels seus inicis i que amb prou feines al llarg de les seves vides van intentant trencar».
«Van accedir a la font d’evolució individual i col·lectiva que molts altres planetes havien intentat durant eres i que ara se’ls manifestava de forma clara i meridiana davant de tothom».
«Tots els usuaris terrestres van saber com construir-se ells mateixos la nau interplanetària que, amb l’energia necessària, els podria dur en un instant als confins del Univers».
«Van tenir accés a la història del propi Planeta Terra meticulosament observada pels éssers exteriors evolucionats i pels seus avantpassats durant mil·lenis, des de tots els aspectes imaginables i d’altres no imaginats encara».
«Tot això s’havia produït com a resposta al desviament evolutiu de la Terra programat pels endarreridors interiors i exteriors durant segles, que van provocar la resposta de les entitats evolucionades del Cosmos, les quals, per compensar amb el mateix nivell el desequilibri provocat, van decidir que, en una mesura restablidora proporcionada, els pobladors privilegiats terrestres que tenien Internet poguessin accedir a aquesta font de coneixement i saviesa superiors de forma físicament visible».
«Els mateixos endarreridors terrestres i exteriors van intentar, de forma immediata, provocar un bloqueig a aquest nou accés, mitjançant un tallafocs, però ràpidament es va produir de nou una resposta proporcionada en arribar, des de l’espai exterior, nous satèl·lits que van entrar dins de l’òrbita geoestacionària i restablir de nou la connexió, aquest cop permanentment, en un canal de banda més ample que tot el que tenia el planeta junt».
«A partir d’aquest moment, ningú més no va poder negar l’existència de vida intel·ligent i evolucionada més enllà del nostre planeta, els membres pertanyent a la qual van començar a arribar amb naus tripulades aquí i allà, davant l’allau de les sol·licituds de visita de molts individus terrestres en el Xat Galàctic».
«La resta ja és història: el descens de les naus amb els representants oficials de la Confederació Galàctica davant la seu de les Nacions Unides, reunida en assemblea, l'armistici planetari, i l’anunci oficial del ingrés del nostre planeta al sí de la Confederació».
«A partir d’aquest moment, la història de la terra es va començar a escriure dins de les pàgines de la història del Cosmos».
De sobte: «riiiiiiiing!» Sona el despertador. «Au, desperta’t, que són les sis del matí (quatre del matí hora solar), que has de treballar en el teu ofici per vuit-cents Euros al mes en una oficina, a tres quarts d’hora de casa anant en metro amb correspondència».
«Llàstima, només era un somni». Però, mirant el cel encara estrellat, pensava: «Tant de bo es faci aviat realitat».
B. Esglaó.
Aquesta història citada anteriorment és la conseqüència d'un somni tingut la nit del dissabte 24 al diumenge 25 de maig del 2008.
Moneda petita.
Tal com deia el químic i teòric polític Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), ens havíem acostumat durant 4.500 anys a fer servir moneda anònima que, a diferència del troc i de les taules d'argila, eren més fàcils d'usar, tot i que la moneda anònima no deixa rastre, i fomenta la irresponsabilitat. Però en aquest racó de món privilegiat anomenat zona Euro, privilegiat enfront el Tercer i Quarts Móns, ara que ja fem servir parcialment targes bancàries, més fàcils d'usar encara, se'ns fa cansat utilitzar la moneda petita en els nostres intercanvis.Per a demostrar fins a quin punt és emprenyadora la moneda petita, també anomenada xavalla, aquí teniu una historieta ambientada en el recent debat sobre la supressió de les monedes d'1 i 2 cèntims d'Euro:
Crisi econòmica.
Nicolai Dimitriyevitch Kondratief (o Kondratieff) va ser un economista soviètic que va rebre l'encàrrec de Stalin de demostrar la decadència econòmica del capitalisme al llarg del temps. Va resultar que Kondratief, en lloc de demostrar aquesta decadència, va descobrir l'existència dels cicles econòmics. Kondratief, tot content i ufanós, va anar a veure el seu cap d'Estat per ensenyar-li la seva troballa... però, quina decepció!, Stalin es va emprenyar i el pobre economista va ser condemnat a la Sibèria per haver desobeït les ordres, tot i haver fet bé la seva feina.La recent crisi econòmica ens pot portar a una encara major concentració de numerari i d'accions en unes poques mans. La següent historieta mostra el moment just de la màxima concentració de capital a la seu de la borsa:
Una solució per frenar aquest elevat moviment bursari seria l'obligació de comprar cada compra d'accions i de vendre cada venda, cadascuna amb el seu corresponent acte de compra-venda.
Freakis.
També ja fa uns anys que es recorre a gent a la qual se la qualifica d'estravagant per ser utilitzada en els diferents mitjans de comunicació sota la forma d'entreteniment. A aquesta gent se li ha donat el nom de «Freakis» (paraula anglesa pronunciada «Frikis»).
De la mateixa forma, hi ha gent de bona aparença que també participa en els espectacles mediàtics i a la qual se la qualifica com que té «Glamour» (paraula francesa que es pronuncia «Glamur»).
Uns i altres, respectables tots, formen part del nostre circ mediàtic, però per distinguir-los tenim una historieta que ens ajudarà a entrentre la diferència:
De passada, el final d'aquesta historieta ens recorda de nou que, amb una setmana de vaga d'avions als Estats Units de Nordamèrica, la temperatura mitjana va baixar mig grau. Curiosament, sembla ser que els Trens de Gran Velocitat (TGVs), tan criticats, contaminen menys i frenen molt més l'anomenat esclafament global i canvi climàtic, que els avions tant utilitzats en els fins fa poc nombrosos vols econòmics per viatjar a dojo. Això sí, sempre que els trens utilizin l'electricitat produïda de les fonts d'energia renovables i ecològiques.
Rodolfo Chiquiliquatre i les votacions d'Eurovisió.
Continuant amb el tema dels «Freakis», alguns hem pogut veure el passat dissabte dia 24 de maig del 2008 un programa de televisió on es dirimia quina era la millor cançó d'aquest estiu de tota Europa i pobles propers.
La cançó guanyadora ha estat la representant de Rússia. Cosa possible mercès al vot favorable aclaparador dels usuaris de mòbil de l'antiga Unió Soviètica. De la mateixa forma, hem vist com els concursants de l'antiga Iugoslàvia s'han votat molt entre ells, així com entre ells els escandinaus, i entre ells els bàltics. És significatiu que els representants de l'Estat que més va votar a l'espanyol va ésser Andorra, amb 12 punts, que va votar en segon lloc a Portugal.
La solució per a Rodolfo Chiquiliquatre i el seu acompanyament hagués estat, doncs, la que reflexa el següent dibuix, que dedico a l'Alícia i l'Albert:
Si els pobles de l'Estat espanyol haguessin estat en condicions de participar cadascú pel seu compte i poder votar entre ells, tal i com reflexa el dibuix anterior, és ben probable que la cançó guanyadora en aquest festival hagués estat una de les peninsulars ibèriques.
Igualment, si els pobles del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, enlloc de participar junts, haguessin anat separats, però amb l'acord de solidaritzar-se entre ells, és evident que haguéssin millorat el trist paper assignat al Regne Unit en el passat festival, consistent en ser la cuera de la classificació.
O sigui que... Nacions de la Península Ibèrica!, tal com deia en vida Alexandre Deulofeu (1903-1978) -i moltes altres il·lustres pensadores i pensadors com ell-, queda clar que la solució a tots els nostres problemes nacionals i musicals és la llibertat de cada nació, però acompanyada de la solidaritat entre totes elles mitjançant la integració comuna dins d'Europa. Aquesta acció ens suposarà la única possibilitat que, d'una vegada per totes, una de les nostres nacions pugui guanyar un proper festival d'Eurovisió!.B. Esglaó.
