dilluns, 26 de maig del 2008

La Internet Galàctica. Moneda petita, fallida bursària, Freakis i Eurovisió.

Avui avançarem uns dies la posada al dia del nostre bloc mensual per a que gaudiu d'alguns dibuixos de rabiosa actualitat. Com sempre, podeu utilitzar qualsevol dels elements d'aquest bloc sense alterar-los i citant la seva procedència.

La Internet Galàctica.

«De cop, va passar allò. El dotze de desembre del 2012 d. C. a les dotze hores, dotze minuts, dotze segons coma dotze periòdic pur, quan els nostres satèl·lits van connectar el Internet terrestre amb l’espai, aquell va enllaçar amb la Internet Galàctica».

«De sobte, tots els usuaris d’Internet del nostre món van descobrir el Cercador Galàctic de l’Enciclopèdia Galàctica, amb tota la seva informació en tots els idiomes vius, morts i inventats del nostre planeta, mitjançant un Traductor Universal, que havia estat preparat amb cura temps abans».

«Van tenir al seu abast les solucions als problemes de l’energia, la salut, l’alimentació, les limitacions materials, així com la superació de les barreres de la consciència que empresonen els éssers vius des dels seus inicis i que amb prou feines al llarg de les seves vides van intentant trencar».

«Van accedir a la font d’evolució individual i col·lectiva que molts altres planetes havien intentat durant eres i que ara se’ls manifestava de forma clara i meridiana davant de tothom».

«Tots els usuaris terrestres van saber com construir-se ells mateixos la nau interplanetària que, amb l’energia necessària, els podria dur en un instant als confins del Univers».

«Van tenir accés a la història del propi Planeta Terra meticulosament observada pels éssers exteriors evolucionats i pels seus avantpassats durant mil·lenis, des de tots els aspectes imaginables i d’altres no imaginats encara».

«Tot això s’havia produït com a resposta al desviament evolutiu de la Terra programat pels endarreridors interiors i exteriors durant segles, que van provocar la resposta de les entitats evolucionades del Cosmos, les quals, per compensar amb el mateix nivell el desequilibri provocat, van decidir que, en una mesura restablidora proporcionada, els pobladors privilegiats terrestres que tenien Internet poguessin accedir a aquesta font de coneixement i saviesa superiors de forma físicament visible».

«Els mateixos endarreridors terrestres i exteriors van intentar, de forma immediata, provocar un bloqueig a aquest nou accés, mitjançant un tallafocs, però ràpidament es va produir de nou una resposta proporcionada en arribar, des de l’espai exterior, nous satèl·lits que van entrar dins de l’òrbita geoestacionària i restablir de nou la connexió, aquest cop permanentment, en un canal de banda més ample que tot el que tenia el planeta junt».

«A partir d’aquest moment, ningú més no va poder negar l’existència de vida intel·ligent i evolucionada més enllà del nostre planeta, els membres pertanyent a la qual van començar a arribar amb naus tripulades aquí i allà, davant l’allau de les sol·licituds de visita de molts individus terrestres en el Xat Galàctic».

«La resta ja és història: el descens de les naus amb els representants oficials de la Confederació Galàctica davant la seu de les Nacions Unides, reunida en assemblea, l'armistici planetari, i l’anunci oficial del ingrés del nostre planeta al sí de la Confederació».

«A partir d’aquest moment, la història de la terra es va començar a escriure dins de les pàgines de la història del Cosmos».

De sobte: «riiiiiiiing!» Sona el despertador. «Au, desperta’t, que són les sis del matí (quatre del matí hora solar), que has de treballar en el teu ofici per vuit-cents Euros al mes en una oficina, a tres quarts d’hora de casa anant en metro amb correspondència».

«Llàstima, només era un somni». Però, mirant el cel encara estrellat, pensava: «Tant de bo es faci aviat realitat».

B. Esglaó.



Aquesta història citada anteriorment és la conseqüència d'un somni tingut la nit del dissabte 24 al diumenge 25 de maig del 2008.

Moneda petita.

Tal com deia el químic i teòric polític Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), ens havíem acostumat durant 4.500 anys a fer servir moneda anònima que, a diferència del troc i de les taules d'argila, eren més fàcils d'usar, tot i que la moneda anònima no deixa rastre, i fomenta la irresponsabilitat. Però en aquest racó de món privilegiat anomenat zona Euro, privilegiat enfront el Tercer i Quarts Móns, ara que ja fem servir parcialment targes bancàries, més fàcils d'usar encara, se'ns fa cansat utilitzar la moneda petita en els nostres intercanvis.

Per a demostrar fins a quin punt és emprenyadora la moneda petita, també anomenada xavalla, aquí teniu una historieta ambientada en el recent debat sobre la supressió de les monedes d'1 i 2 cèntims d'Euro:



Crisi econòmica.

Nicolai Dimitriyevitch Kondratief (o Kondratieff) va ser un economista soviètic que va rebre l'encàrrec de Stalin de demostrar la decadència econòmica del capitalisme al llarg del temps. Va resultar que Kondratief, en lloc de demostrar aquesta decadència, va descobrir l'existència dels cicles econòmics. Kondratief, tot content i ufanós, va anar a veure el seu cap d'Estat per ensenyar-li la seva troballa... però, quina decepció!, Stalin es va emprenyar i el pobre economista va ser condemnat a la Sibèria per haver desobeït les ordres, tot i haver fet bé la seva feina.

La recent crisi econòmica ens pot portar a una encara major concentració de numerari i d'accions en unes poques mans. La següent historieta mostra el moment just de la màxima concentració de capital a la seu de la borsa:



Una solució per frenar aquest elevat moviment bursari seria l'obligació de comprar cada compra d'accions i de vendre cada venda, cadascuna amb el seu corresponent acte de compra-venda.

Freakis.

També ja fa uns anys que es recorre a gent a la qual se la qualifica d'estravagant per ser utilitzada en els diferents mitjans de comunicació sota la forma d'entreteniment. A aquesta gent se li ha donat el nom de «Freakis» (paraula anglesa pronunciada «Frikis»).

De la mateixa forma, hi ha gent de bona aparença que també participa en els espectacles mediàtics i a la qual se la qualifica com que té «Glamour» (paraula francesa que es pronuncia «Glamur»).

Uns i altres, respectables tots, formen part del nostre circ mediàtic, però per distinguir-los tenim una historieta que ens ajudarà a entrentre la diferència:



De passada, el final d'aquesta historieta ens recorda de nou que, amb una setmana de vaga d'avions als Estats Units de Nordamèrica, la temperatura mitjana va baixar mig grau. Curiosament, sembla ser que els Trens de Gran Velocitat (TGVs), tan criticats, contaminen menys i frenen molt més l'anomenat esclafament global i canvi climàtic, que els avions tant utilitzats en els fins fa poc nombrosos vols econòmics per viatjar a dojo. Això sí, sempre que els trens utilizin l'electricitat produïda de les fonts d'energia renovables i ecològiques.

Rodolfo Chiquiliquatre i les votacions d'Eurovisió.

Continuant amb el tema dels «Freakis», alguns hem pogut veure el passat dissabte dia 24 de maig del 2008 un programa de televisió on es dirimia quina era la millor cançó d'aquest estiu de tota Europa i pobles propers.

La cançó guanyadora ha estat la representant de Rússia. Cosa possible mercès al vot favorable aclaparador dels usuaris de mòbil de l'antiga Unió Soviètica. De la mateixa forma, hem vist com els concursants de l'antiga Iugoslàvia s'han votat molt entre ells, així com entre ells els escandinaus, i entre ells els bàltics. És significatiu que els representants de l'Estat que més va votar a l'espanyol va ésser Andorra, amb 12 punts, que va votar en segon lloc a Portugal.

La solució per a Rodolfo Chiquiliquatre i el seu acompanyament hagués estat, doncs, la que reflexa el següent dibuix, que dedico a l'Alícia i l'Albert:



Si els pobles de l'Estat espanyol haguessin estat en condicions de participar cadascú pel seu compte i poder votar entre ells, tal i com reflexa el dibuix anterior, és ben probable que la cançó guanyadora en aquest festival hagués estat una de les peninsulars ibèriques.

Igualment, si els pobles del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, enlloc de participar junts, haguessin anat separats, però amb l'acord de solidaritzar-se entre ells, és evident que haguéssin millorat el trist paper assignat al Regne Unit en el passat festival, consistent en ser la cuera de la classificació.

O sigui que... Nacions de la Península Ibèrica!, tal com deia en vida Alexandre Deulofeu (1903-1978) -i moltes altres il·lustres pensadores i pensadors com ell-, queda clar que la solució a tots els nostres problemes nacionals i musicals és la llibertat de cada nació, però acompanyada de la solidaritat entre totes elles mitjançant la integració comuna dins d'Europa. Aquesta acció ens suposarà la única possibilitat que, d'una vegada per totes, una de les nostres nacions pugui guanyar un proper festival d'Eurovisió!.

B. Esglaó.

diumenge, 4 de maig del 2008

1 de maig, Festa dels Treballadors i la Renda Bàsica

A pocs dies d'haver esdevingut la festa de l'1 de maig, on es commemora l'anomenat Dia del Treball o Dia dels Treballadors, podem fer-hi una reflexió il·lustrada sobre aquest tema.

No sé si haureu preguntat algun cop a algun responsable d'una fàbrica de vehicles de transport quan els hi costa el pagament de les patents sobre el invent de la roda... res, és clar.

És evident que, amb la maquinització i la tecnificació, cada cop hi ha menys feina manual productiva i aquesta feina pot ésser feta per màquines assistides per mitjans informàtics.

Això comporta que, a mesura que avança el desenvolupament científic, els invents que no declaren regalies ens permetrien viure cada cop amb menys feina feta a mà.

Per evidenciar aquesta situació, i seguint el mateix exemple d'una fàbrica de cotxes, aquí teniu dos dibuixos que fan palesa aquesta situació.

Dibuix número 1 de la fàbrica de cotxes, visita guiada a la cadena de muntatge:



Dibuix número 2 de la fàbrica de cotxes, aquí hem millorat el disseny de la cadena de muntatge:




Deixem que sigui el Premi Nobel d'Economia de l'any 1973, Vassily Leontief, autor de les taules imput-output, qui ens ho recordi:

«La història del progrés tecnològic al llarg dels 200 darrers anys és, essencialment, la història de l'especie humana fent lentament i constant el seu camí de tornada cap al Paradís. Però, que passaria si de cop ens hi trobéssim? Si se'ns oferissin tots els béns i serveis sense treballar, ningú no estaria ocupat. Si no hi ha ocupació, no hi ha salaris. Per tant, fins que no es formulessin noves polítiques de rendes, apropiades per a adaptar-nos a les noves condicions tecnològiques, ens moriríem de gana al Paradís» («Distribución de trabajo y renta», Wassily Leontief, Investigación y Ciencia, novembre del 1982, número 74).

Per il·lustrar millor el cas extrem d'aquesta situació, aquí teniu el dibuix corresponent:



Per a solucionar aquesta situació, cal proveir de diners a la gent que no té feina, amb la qual cosa compra a les botigues els productes fabricats per les màquines i els robots, i els seus propietaris tenen uns ingressos tot donant sortida a la seva producció.

Aquesta compensació econòmica ha tingut varis noms al llarg de la història, un dels més popularitzats darrerament és el de «Renda Bàsica». Aquí teniu un altre dibuix il·lustratiu dels problemes que resol la dita «Renda Bàsica»:


Bé, doncs aquí finalitza aquest recordatori i homenatge de la Festa dels Treballadors, cada cop amb menys treball productiu útil, abocat cap a la societat de l'oci, bona mostra de la qual és el present bloc.

B. Esglaó.

diumenge, 2 de març del 2008

Torna Harry Potes en temps d'eleccions.

Tinc tres males notícies per donar-vos:
  1. Per a les persones majors de edat amb plens drets electorals a les Espanyes, que aviat s'acabaran les eleccions.
  2. Que ha sortit el darrer lliurament de Harry Potes.
  3. Que aquest cop només posaré dos dibuixos.
Amb la primera notícia, que ens abandonen aquests discursos meravellosos de les promeses electorals, que ens permeten entrar en el millor dels móns possibles... segons ens volen fer creure.

Amb la segona notícia, que finalitza una saga que ni les criatures joves menys propenses a la lectura s'han volgut deslliurar.

I la tercera notícia us la serveixo a continuació.

Per a que ens siguin, a totes i a tots, més lleugeres aquestes dues primeres mancances, hem unit en els dos propers lliuraments de dibuixos la continuació del nostre Harry Potes electoral.

Aquí va el primer:

Com sabem i a data d'avui, a les Espanyes, per cada persona nascuda o adoptada, la persona o persones progenitores o adoptants tenen el dret de rebre un ajut de l'Estat de 2.500 Euros. Si tenen trigèmins o adopten tres criatures humanes, feu els càlculs: 2.500 x 3 = 7.500 Euros.

Multipliqueu els 7.500 Euros per cada candidat o candidata... i ja teniu el problema del finançament solucionat per aquest cop, per les candidatures reconegudes legalment. Això sí, quan s'acompleixin els nou mesos o bé abans, a les sales de maternitat dels hospitals estaran fent cesàries com bojos.

Si heu sobreviscut al primer dibuix d'aquesta tongada, sense més dilacions aquí teniu el segon:


Aprofito l'ocasió per a aconsellar-vos que, si aneu a votar i ho feu per una candidatura legalitzada, no intenteu fer trampes com el Harry Potes i poseu només una papereta de la candidatura que voleu votar.

Finalment, als que feu el recompte de cada mesa dir-vos que, tant per a que us quadrin els comptes com per poder anar a sopar amb la satisfacció del deure ben complert, obriu els sobres d'un en un davant de tots els membres de la mesa.

B. Esglaó.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Sobre tortells i Àfrica, trens, propaganda electoral i Alexandre Deulofeu.

Àfrica i tortells.

Aprofitant que el 6 de gener passat va ser la festa dels mags d'Orient, aquí teniu un acudit que il·lustra la opulència del Primer Món i la marginació del Tercer, especialment Àfrica:



M'imagino que sabeu que un tortell és un pastís en forma d'anell que es reparteix entre els comensals, on hi sol haver una sorpresa, que permet a qui li toca coronar-se «rei», i també una fava que obliga a qui li toca a pagar tot el tortell.

Des de fa molts segles, als africans els hi toca la fava i, per tant, pagar el tortell de l'opulència dels estats rics. Els africans que han estat envaïts, esclavitzats, explotats, endeutats i desculturitzats.

Però si els humans apliquèssim tots els nostres coneixements, -tant els més coneguts com els més ocults-, en paliar el sofriment de les persones pobres, el planeta Terra viuria en l'abundor material i podria dedicar-se a estimular el progrés espiritual i a evolucionar.

Trens endarrerits.

Aquest dibuix que veureu a continuació està basat en una història real:



Són curioses contradiccions d'un servei de ferrocarril endarrerit.

Propaganda electoral.

Aquest altre dibuix en recorda de nou les dificultats que tenen les formacions polítiques noves o que tenen pocs recursos, tot i que puguin tenir millors programes i candidats més ètics, de competir amb les candidatures amb una situació prèvia més privilegiada:



Les eleccions solen ser una cursa en la qual els corredors que van guanyar l'anterior cop surten molt més endavant que els altres corredors. Això facilita la perpetuació de les victòries dels vells corredors.

30 anys de la mort d'Alexandre Deulofeu.

Aquest mes de desembre serà el 30è aniversari de la mort del filòsof de la història, polític, farmacèutic, químic, pagès experimental, poeta i persona polifacètica anomenat Alexandre Deulofeu Torres, que visqué entre el 1903 i el 1978.



Va ser ell una de les persones que va desenvolupar una interessant teoria cíclica de la història, juntament amb l'alemany Oswald Sprengler i l'anglès Arnold Toynbee. Però, a diferència d'aquests dos darrers, Deulofeu ho feu amb un pensament molt més compromès amb la pau al Món i amb la llibertat dels pobles vernacles.

Alexandre Deulofeu va començar estudiant la cultura grega clàssica, i va deduir que durant 1.700 anys aquesta cultura desenvolupava un cicle que comprenia tots els elements de l'activitat humana: filosofia, art, ciència, política, societat, etc. Després va observar que abans i després d'aquests 1.700 anys hi havia uns altres dos cicles de 1.700 anys amb etapes similars a l'estudiat anteriorment. En total, tres cicles de la cultura grega.

A continuació, va deduir que altres cultures: egípcia, índia, xinesa, peruana, mexicana, etc. també s'amotllaven a aquests tres cicles de 1.700 anys.

Posteriorment, va observar que els imperis continguts dins d'aquests cicles de civilització tenen una durada aproximada entre cinc i sis segles.

D'acord amb els seus càlculs, Deulofeu afirmà, just després de la Segona Guerra Mundial, que Alemanya, que havia resultat derrotada en la guerra, en deu anys es posaria al capdavant d'Europa. En canvi, els imperis francès i anglès, que havien resultat victoriosos en la mateixa, entrarien en decadència.

I digué més coses. Cap als anys cinquanta afirmà que al voltant de l'any 2000 la Unió Soviètica es desintegraria, alhora que les dues Alemanyes es reunificarien. Recordem de nou que Alexandre Deulofeu morí al desembre del 1978.

Segons Deulofeu, tota la seva teoria, publicada en la seva obra incomplerta, tenia només algun sentit si amb ella s'aconseguia la tan anhelada pau mundial, que es podia assolir si els humans coneixen aquests cicles. Això permetria convertir els avenços i retrocessos violents del pobles en pacífics.

També fou un gran defensor de les nacions vernacles del Món, reivindicant per Europa i per l'enter planeta la constitució d'una confederació mundial de pobles lliures. Alhora considerava que els pobles que passaven en la que ell anomenava etapa democràtica desenvolupaven el seu màxim nivell de creació filosòfica, artística i científica.

Com a homenatge a Alexandre Deulofeu en aquest aniversari de la seva mort, aquí tenim un dibuix pels que encara creuen que vivim en el millor dels móns:



Recordem, a més a més, que Deulofeu afirmà que el segon cicle de la cultura europea occidental va tenir el seu bressol en les primeres esglésies romàniques que, segons ell, aparegueren de les comarques de l'Empordà i el Rosselló.

Vagi aquí aquest homenatge a Alexandre Deulofeu, una de tantes persones que han lluitat per la pau i la felicitats humanes, però que ha estat injustament oblidada per la intal·lectualitat del seu país.

B. Esglaó.

dimarts, 1 de gener del 2008

Dibuixos de final del 2007 i principis del 2008.

Bloc Esglaó amb dibuixos.

Aquest nou any 2008 estrenem bloc amb quatre dibuixos.

Els dos primers fets l'any 2007 i els dos segons fets aquest any nou 2008. I els seus temes són la natura (els animals), la pau i l'ecologia, entre altres.

Primer els del 2007. Recordeu que podeu baixar-vos-els sense modificar-los i citant la seva font.



La moral d'aquesta historieta és que val més un apocalipsi imaginat ara que un apocalipisi real demà.

El segon dibuix està ambientat en la nostra Guerra Invicil (1936-1939). Aquí el teniu:



Mostra d'amor mutu entre tres combatents, que acaben de cruspir-se una mísera llauna de sardines, i un gat.

Ara venen els dibuixos del nou any 2008. Em disculpareu si el tercer dibuix, que també tracta de gats, toca una coneguda marca publicitària:


No només s'ha de tenir cura dels animals de companyia, que ens donen un amor incondicional. Cal no equivocar-se en les marques.

Aquest dibuix és un toc d'humor al necessari reciclatge. De fet, la solució que té tot planeta habitat és que la seva humanitat imiti la natura, la qual cosa vol dir que recicli tota la matèria i utilitzi exclusivament energies renovables.



Us preguntareu perquè els catalans són tan proclius als acudits anomenats escatològics. La raó adduïda per un vell amic meu ja difunt, l'Agustí Chalaux, és que és una reacció freudiana. En els darrers segles els catalans hem viscut infantilitzats. Us preguntareu que té això ara veure, doncs té a veure perquè la primera obra creativa que fa una criatura després de néixer és una gran deposició (a despit de les persones que la cuiden) i quan creix li agrada fer rialles d'això.

Però passa el temps i els catalans, com a poble, poden superar aquesta etapa infantil.

B. Esglaó.